TROBALLES ESTRUCH – FABRICA DE CREACIÓ DE LES ARTS – SABADELL (VALLÈS OCCIDENTAL)
Instal·lació Individual: «Troballes»
Exposició – Instal·lació escultòrica. L’Estruch. Fàbrica de Creació de les Arts en Viu. Ajuntament de Sabadell. (Abril de 2019)
«Troballes» neix a partir de tres escultures: Barca, Medusa i Àncora, creades per mi. Aquest viatge comença amb un record íntim de la meva infantesa: una barca partint de la platja d’Altafulla, fent un homenatge al meu pare. La Barca ens remet a l’inici de l’aventura, a la recerca de nous horitzons, siguin interiors o exteriors.
Les escultures s’han construït a partir de materials trobats i reciclats, autòctons, recollits a la zona del Delta de l’Ebre, a les comarques de l’Alt Camp i altres contrades. És un clar tribut a la terra que sempre tinc present. L’exposició és una mostra introspectiva dedicada íntegrament al mar, que es presenta com a centre, principi i fi d’un viatge metafòric i vital, amb un discurs transversal i personal.
La meva curiositat em porta a descobrir el llegat de la capital de la Hispània Citerior i, a través de l’arqueologia, prenc consciència d’aquest passat ancestral. La segona obra s’inspira en la Medusa del mite de Perseu. La Gorgona formava part de l’emblema central d’un dels millors mosaics procedents d’una domus de la ciutat de Tàrraco, traslladat al Museu Arqueològic l’any 1857. La Medusa i el mirall representen el punt crític del viatge, la confrontació amb les dificultats i amb la mirada petrificant del monstre, que és, en última instància, la trobada amb un mateix. Aquesta reinterpretació del mite ha donat lloc a una mirada més amable, no destructiva, però sí analítica, convertint l’ull i el mirall en espais d’autocrítica realista.
La darrera obra, l’Àncora, simbolitza el punt de repòs al final del viatge, un lloc de pau interior i de calma. No és, però, el destí final, el Port, sinó una parada en un trajecte que no acaba mai.
La utilització dels diferents efectes visuals i sonors, creats específicament per a la mostra, transforma l’espai inicial. És una manera diferent de veure l’escultura i permet establir un diàleg amb l’espectador, que esperem no quedi indiferent.
