L’OMBRA DE L’AIRE

Per a Jordi Plana, al costat de Josep M. Sala-Valldaura

El pes. El pes de l’aire.
Els tres mons concèntrics. L’ombra del món suspesa. L’aire tancat que perfi-la l’aire, la volta del cel, tots els camins i els vents. L’aire tancat, pres en la força, en el pes, dibuixa dins l’aire el seu pes i la seva força. Hi dibuixa tots els camins dels vents. Dibuixa en el pes els seus propis camins.

(L´ombra, l´ombra de l´aire)
Ben al mig de la llum, disposa l’esfera armil·lar. Les tres direccions del món s’acorden en aquest punt i en aquest punt departeixen l’espai. A ella tota cosa s’ajusta i tota cosa és per a ella anomenada. Ben al mig del món el món ressona en aquest aire, en la forma del temps que el marca i el dicta desde els tres eixos, les tres voltes; ben al mig de l’eix de la volta, ben al mig de la llum.